Category: Salut

9 de March de 2017 / Salut / No Comments

Les millors aplicacions per controlar la diabetes

Més de mig milió de persones tenen diabetes a Catalunya, segons l’últim estudi, un trastorn metabòlic en el qual el cos no pot produir o utilitzar la glucosa per obtenir energia de manera efectiva. L’alta concentració de glucosa correspon a una deficiència d’insulina que ha de ser integrada en el cos.

És evident que la nostra alimentació, el nostre menjar, té un paper clau en el tractament i control d’aquesta condició. No obstant això, avui ens agradaria centrar-nos de com fer front a una malaltia com la diabetes a través de la tecnologia. Per tant, avui volem verue aquí les aplicacions per telèfons intel·ligents, tant iOS com Android, que poden ser d’utilitat per a aquells que pateixen de diabetes.

Apps per a diabètics: Controla la diabetes amb el mòvil

Gràcies a TuApppara, tenim un fantàstic llistat d’eines per ajudar a fer un seguiment dels nivells de glucosa a la sang, per recordar prendre la medicació i per tenir sempre a mà la informació nutricional de certs aliments.

Entre les millors aplicacions per fer front la diabetes hi trobem:

1) mySugr Companion

És una aplicació per Android i iOS que actua com un diari per controlar la diabetes. Està plantejada d’una manera lúdica i divertida. A diferència de la majoria d’aplicacions més típiques, s’aconsegueixen punts per assolir certs objectius i superar reptes personals. Amb aquesta aplicació es pot realitzar un seguiment del seu nivell de sucre en sang, la insulina per prendre, menjar i més.

2) Glucose Buddy

És una aplicació per guardar els números de la glucosa, hidrats de carboni, les dosis d’insulina i les activitats físiques. Podeu veure aquesta informació en qualsevol moment mitjançant la creació d’un compte en línia. L’aplicació és gratuïta per Android i el IOS, però només està disponible en anglès.

3) OnTrack Diabetis

És només una aplicació per Android que permet realitzar un seguiment de la glucosa en sang, l’hemoglobina A1c, el menjar, el pes i més. L’aplicació també treballa per tenir un recordatori sobre l’ús de medicaments.

4) Diabetes App

Ja sabem que l’alimentació és essencial per als diabètics. Amb Diabetis App (només per iPhone), els pacients poden realitzar un seguiment del que mengen i els valors nutricionals dels aliments d’una forma senzilla i ràpida. Gràcies a la immensa base de dades d’aliments i plats, aquesta aplicació li permet saber quants carbohidrats són ingerits pel consum de 150 grams de pasta amb salsa, la quantitat de calories d’una hamburguesa i el greix present en el got de llet per esmorzar. Una forma de mantenir un estil de vida saludable i equilibrada, sense renunciar a algún caprici de tant en tant.

5) FitnessPal

Comptador de calories per Android i el IOS, és una de les millors aplicacions per a la dieta, el seguiment del seu pes, establir metes de pes i mesurar les calories dels aliments per tal de no córrer el risc de tenir sobrepès. Definitivament no es recomana per a les persones amb la diabetes tipus 2.

Si tens alguna altra aplicació que utilitzes per controlar la diabetes, ens ho pots deixar als comentaris. A més, si vols més informació sobre la diabetes, pots visitar l’Associació de diabètics de Catalunya a http://www.adc.cat/.

20 de December de 2016 / Salut / No Comments

Els greixos a la sang: com contrar-los

A la nostre sang circulen diferents tipus de greix. Els que ens interessen més per la seva repercussió sobre la salut són el colesterol i els triglicèrids. Si el colesterol està augmentat parlem d’hipercolesterolèmia i quan son els triglicèrids els que estan alterats parlem d’hipertrigliceridèmia.

Què hem de saber sobre el colesterol i els triglicèrids?

El colesterol i els triglicèrids són greixos (o lípids) indispensables pel bon funcionament del nostre cos, però el seu excés és perjudicial. Quan els valors d’algun d’aquests greixos estan elevats, aquests poden acumular-se a les parets de les artèries incrementant el risc d’infart cardíac, vessament cerebral i malalties del cor. Per això, molta gent intenta utilizar solucions naturals per cremar aquests greixos acumulats i perjudicials.

Cal diferenciar entre:

Colesterol LDL o “colesterol dolent”

Que és el que es diposita a les parets de les artèries augmentant el risc d’infart cardíac.

Colesterol HDL “colesterol bo”

També conegut com “colesterol escombriaire” que és el que recull el colesterol “dolent” i el transporta al fetge per poder ser eliminat, i per tant ajuda a prevenir que les artèries s’obstrueixin. Com més alt sigui aquest colesterol en sang més protecció hi haurà.

Triglicèrids

És un tipus de greixos que sovint augmenten quan hi ha ingestes molt riques en calories, amb abundant contingut en sucre i greixos. El consum d’alcohol també afavoreix el seu augment en persones predisposades. Presentar unes xifres de triglicèrids elevades contribueix, com el “colesterol dolent”, a incrementar els problemes cardiovasculars.

Es parla d’hipercolesterolèmia (colesterol alt) quan el colesterol LDL està elevat.

El colesterol pot augmentar per les següents causes:

  • L’excés de pes, sobretot quan s’acumula a la zona abdominal.
  • Alimentació rica en greixos saturats, trans i colesterol present en carns vermelles, carns processades (hamburgueses, salsitxes, bacon,etc.), embotits, lactis sencers (llet, iogurts i formatges), mantegues, pastisseria, pasti seria i galetes.
  • Genètiques: existeix un tipus d’hipercolesterolèmia que afecta a diferents membres de la família a qualsevol edat que sempre necessita tractament farmacològic. Es tracta d’un trastorn genètic i cal tractar-lo de manera adequada.

Dades sobre el colesterol que desconeixies

El colesterol es produeix en gran part al fetge però també l’incorporem amb l’alimentació. Dins de l’alimentació el que més fa augmentar el “colesterol dolent” (LDL) a la sang és en l’ordre de més a menys impacte: un consum elevat greixos saturats, greixos trans i colesterol.

Aliments rics en greixos saturats: lactis sencers (llet i formatges), nata, mantega, llard de porc, bacó, cansalada, carns vermelles (xai, bé, bou, vedella, porc), embotits i carns processades (salsitxes, frankfurt, hamburgueses, mortadel·la, llonganissa, salami, fuet, etc.), olis tropicals (coco i de palma).

Aliments rics en greixos trans: estan presents de forma natural en alguns aliments (carns i lactis), però els trobem sobretot en productes processats emmascarats amb el nom de “greixos parcialment hidrogenats”, com en productes de pastisseria industrial, galetes, pa de motlle, gelats, crispetes, menjars preparats, pizzes, etc.

Aliments rics en colesterol: els aliments d’origen animal són els únics que contenen colesterol (vísceres, ous, ous de peix, mantega, foie-gras, paté, calamars, sèpia, gambes, llagostins); en els vegetals no trobarem mai colesterol, però si altres tipus de greixos. Cal dir que el marisc i l’ou tot i que són aliments rics en colesterol, contenen pocs greixos saturats i es poden incloure dins de la dieta.

L’hipertrigliceridèmia: què necessites saber

Es parla d’hipertrigliceridèmia, quan els nivells de triglicèrids en sang estan elevats. Els triglicèrids es poden augmentar en les següents situacions:

• Augment de pes

• Excés de greix localitzat principalment a la zona abdominal

• Consum d’alcohol

• Ingesta elevada de sucres senzills presents sobretot en:

– Sucre de taula, mel, melmelada

-Begudes ensucrades, refrescants i energètiques (sucs de fruita, begudes de cola, llimonada, etc.)

– Productes de pastisseria, brioixeria, galetes, etc.

Com es detecta?

Tan la hipercolesterolèmia com la hipertrigliceridèmia són alteracions que no acostumen a donar símptomes i per aquest motiu poden passar desapercebudes; de fet, moltes persones tenen el colesterol elevat o els triglicèrids i no ho saben. El seu diagnòstic es fa mitjançant una analítica que sol ser demanada habitualment pel metge de medicina general en qualsevol revisió.

Quines conseqüències comporta aquesta alteració per la salut?

Com ja s’ha comentat, aquestes alteracions poden provocar problemes importants per la salut sobretot a nivell cardiovascular. Sembla que la hipercolesterolèmia és mes perjudicial que la hipertrigliceridèmia.

Què pots fer per evitar-ho?

En general, aquests trastorns es poden prevenir mitjançant una alimentació saludable en totes les etapes de la vida. Cal ser conscient que aquestes alteracions augmenten amb l’edat, però que podem evitar o retardar-ne l’aparició si tenim un bon estil de vida.

Es recomana:

• Mantenir un pes saludable a qualsevol edat.

• Perdre pes quan hi ha excés.

• Fer exercici diàriament per tal d’aconseguir nivells alts de HDL (colesterol bo).

• Fer el seguiment d’una alimentació saludable.

Com es tracta?

Quan les xifres de colesterol no estan molt elevades, una alimentació adequada pot ser suficient per normalitzar-les. Si la persona te sobrepès o obesitat, la pèrdua de pes pot millorar la situació.

L’exercici físic afavoreix l’augment de “colesterol bo” (HDL), que és un factor important de protecció i ajuda a controlar el pes. Quan una persona presenta nivells elevats de colesterol, ha de realitzar una dieta baixa en greixos saturats, emfatitzant els greixos monoinsaturats (oli d’oliva) i els poli insaturats (fruita seca, llavors, peix blau, etc.). Estan indicats els suplements amb fitosterols (compostos vegetals que redueixen el colesterol sanguini i els trobem afegits en begudes làctiques com iogurts o llets o margarines vegetals). Les marques comercials ja les presenten en les dosis adequades (entre 2 i 3g diaris).

Una dieta rica en fibra i amb suplements de fitosterols afavoreix l’eliminació del colesterol per la femta. En el cas d’augment dels triglicèrids s’han de prendre les mateixes mesures que en el cas anterior però s’hauria de suprimir totalment l’alcohol i en aquest cas els suplements amb fitosterols no estaria indicada.

15 de December de 2016 / Salut / No Comments

Quins canvis es produeixen en el nostre organisme durant el procés d’envelliment?

El procés d’envelliment comporta una sèrie de canvis en la composició corporal, aparell digestiu, aparell múscul-esquelètic, etc., que es van manifestant al llarg dels anys i a ritmes molt diferents d’un individu a un altre, influenciats tant per factors genètics, com per ambientals i d’estil de vida.

Per tal d’entendre-ho, a continuació s’expliquen les modificacions que tenen lloc en el nostre organisme amb el pas del temps:

El pes i la talla

La talla pot disminuir un centímetre per dècada a partir de l’edat adulta. El pes acostuma augmentar a partir dels 40 anys sovint degut a un augment del greix que pot acumular-se especialment on menys ens agrada, és a dir, a la zona abdominal en el cas de l’home i en malucs, glutis i cuixes en el cas de las dones. En la dona, la menopausa marca sovint una redistribució del greix corporal amb tendència a acumular-se a la zona abdominal amb increment del perímetre de la cintura. També és habitual veure homes prims que tenen un abdomen molt voluminós. Cal vigilar l’augment del perímetre abdominal tan en homes com en dones, ja que és factor de risc de malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió, entre altres.

La musculatura

La massa muscular també disminueix amb l’edat i la massa grassa augmenta. El teixit muscular és el més afectat i entre els 20 i 80 anys es pot haver perdut
fins a un 40% de la massa muscular. Una de les conseqüències d’aquesta pèrdua és l’augment del greix corporal especialment el de l’abdomen. Els òrgans (cor, fetge, ronyons, etc.) també disminueixen de volum i paral·lelament hi ha disminució progressiva de l’aigua corporal. Aquest fet comporta una disminució del metabolisme basal, que és la energia que gasta el nostre organisme en situació de repòs. Per tant, si el nostre cos gasta menys energia hi ha més risc d’incrementar de pes. Per prevenir aquesta pèrdua de massa muscular que succeeix de forma natural al llarg dels anys es recomana incorporar activitat física diària i com a mínim tres vegades per setmana, activitats vigoroses (de força) que reforcin, en particular, els músculs i els ossos.

L’esquelet

En relació amb la massa òssia, s’observa amb el pas dels anys una disminució de la densitat de l’esquelet entre un 8 i un 15%, especialment en dones entre els 45 i els 70 anys. Aquesta disminució en els homes és més tardana. Quan la pèrdua de la densitat òssia és important es parla d’osteoporosi que incrementa el risc de fractures i aixafaments vertebrals.

Poden aparèixer també problemes articulars, com l’artrosi, que potencia el sedentarisme i per tan augmenten el risc d’obesitat.

La pell

La pell és un dels òrgans que fa més visible l’envelliment. Les arrugues, la fiacciditat, la sortida de cabells blancs i també la pèrdua de cabell són uns dels signes que més tradueixen l’edat de les persones. Alguns dels canvis que es produeixen son l’aprimament de la capa externa, l’augment de les taques fosques, especialment en les àrees exposades al sol (com la cara, les mans i l’escot) i els problemes amb el teixit connectiu que afecten l’elasticitat de la pell. Hi ha també una disminució de les secrecions de les glàndules sebàcies sobretot en les dones desprès de la menopausa que propicia la sequedat. Per altra banda, hi ha menys retenció d’aigua i això també afavoreix l’aparició d’arrugues.

Els canvis de la pell estan estretament relacionats amb la genètica, els factors ambientals i l’alimentació, però sobretot amb la exposició al sol, sobretot en persones de pell blanca i ulls clars.

Què passa amb el colesterol i totes aquelles alteracions que presenten “la gent gran”?

S’observen modificacions en la concentració en sang tant del colesterol com de la resta dels greixos circulants(és freqüent trobar augment del colesterol a
partir dels 40-50 anys sobretot en persones amb excés de pes). Així mateix, sovint es pot constatar l’augment del risc de patir diabetis tipus 2.

Tots aquestes alteracions juntament amb l’augment de la tensió arterial que també és molt freqüent en aquesta edat unit a l’excés de pes són grans factors
de risc de les malalties cardiovasculars (infart de miocardi, angina de pit, ictus, etc.).

Sistema digestiu

Pot haver-hi disminució dels moviments intestinals, de les secrecions digestives i de la microbiota intestinal que fa que les digestions siguin més llargues amb presencia de gasos, sensació d’abdomen inflat, canvis en el trànsit intestinal (estrenyiment i diarrees) entre altres situacions. Donada la importància merescuda de la microbiota intestinal hem considerat adequat dedicar-li un apartat.

Amb l’envelliment augmenta el risc de patir altres malalties molt invalidants com són les neurològiques, especialment l’Alzehimer i el Parkinson.